La primera pintora de la història? (segona part)

Caravaggio? No. Artemisia Gentileschi.

Efectivament. Com suposava en un comentari anterior d'aquest bloc, Artemisia Gentileschi no va ser la "La primera pintora de la historia", com titulava en portada la premsa digital (encara que en entrar a l'article el titular era un altre: "Al pricipio estuvo Artemisia").

D'aquella suposició m'ha eixit un reportatge sobre pintores valencianes del segle XVI, publicat ahir en el diari El País. Si el voleu llegir, ací el teniu en versió PDF (amb les fotos de Jesús Ciscar), i ací està en format html.

I si voleu saber-ne més sobre d'altres pintores del Gòtic, el Renaixement i el Barroc europeu, en internet hi ha un fum. Per exemple, només teniu que punjar sobre aquests noms: Lucrina Fetti, Sofonisba Anguissola, Clara Peeters, Louise Moillon, Lavinia Fontana, Teresa Dieç...

Un bell lloc per a morir

Foto de l'agència EFE

El dia que em despediren del meu penúltim treball, em vaig acomiadar amb una agra ironia per e-mail dels companys de Barcelona que intentaven consolar-me. "Maleïdes hipoteques subprime. Si tinc néts els diré: la iaia va ser de les primeres víctimes de la crisi de 2008". Eixa mateixa nit passaren per la televisió El sol del membrillo, de Víctor Erice, i vaig plorar. "Ja no tinc por", em vaig dir en acabar aquesta pel·lícula preciosíssima. La bellesa és una de les poques coses que ens allibera i ens fa sentir immortals.

Hui, quatre anys després, quan som pardalets en el parany dels mercats que ens governen i comencem a viure cada dia com si fóra l'últim, m'ha envaït la mateixa sensació en el Museu de Belles Arts de València. "Aquest és un bon lloc per a morir", he pensat.

Els museus, molt qüestionats pels qui els defineixen com mausoleus d'objectes, ens encisen misteriosament. Si retallen en cultura, que és la capacitat de generar bellesa -i la única cosa que ens distingeix dels regnes animal i vegetal-, no imagine cap forma millor de morir que envoltada pels objectes dels que ja no estan en aquest món. Al menys tenien gust.

Passió

Fotograma d'Emergence, del videoartista Bill Viola.

M'agrada la Setmana Santa perquè sol coincidir amb la floració dels tarongers. El perfum de l'aire no arriba a aquesta ciutat, però en el carrer del costat hi ha una filera de tarongers bords que em recorden cada any que estem en primavera, a mi, que ja he perdut el control del calendari. Com agraïsc aquestes sensacions cícliques!

Del cristianisme en què em van intentar educar he aprofitat ben poc. "Carta de San Pablo a los Corintios...", escoltava en la missa, esperant que algú m'explicara qui eren els corintios. El més normal haguera estat, acabada la cerimònia i a les portes de l'església, encetar un debat amb la colla d'amigues sobre si Sant Pau escrivia la mateixa carta a tots i cadascun dels corintios o només l'adreçava al seu portaveu -i si aquest informava els seus en assemblea-, i si va rebre o no resposta dels corintios. Però les meues amigues no parlaven d'això, pel que vaig deduir que jo era la única que no sabia res d'aquell poble amb nom de columna clàssica.

La única passió que m'ha transmés el cristianisme és la passió per la bellesa d'algunes de les seues imatges, com la que us mostre més amunt, rescatada de la premsa.

La primera pintora de la història?

Una de les obres d'Artemisia Gentileschi

Un reportatge del diari El País titulat ¿La primera pintora de la historia?  em recorda que, en un sopar que vaig haver de suportar, Vizcaíno Casas assegurava que la inferioritat de les dones es demostrava per la inexistència històrica de grans pintores i artistes. No pagava la pena rebatre el comentari amb una llista d'artistes, ni de dones artistes que es feien passar per homes per poder crear, perquè el que voliem realment els assistents era que aquell ase bròfec s'acabara el plat per anar-nos-en fugint i oblidar la brutícia que brollava pels pèls de les seues orelles.

De segur que Artemisia Gentileschi no és la primera pintora de la història, i si ho fóra, benvingut el descobriment. Crieu les xiquetes com a xics: no les obligueu a fer el llit ni torcar la pols, no els posseu llacets al cap, no les dissenyeu "multi-tarea", deixeu que còrreguen pel camp sota el sol i no patiu per la seua virtud. Voreu com les vostres filles arriben a ser tan creatives i genials com Artemisia, o com son pare, Orazio Gentileschi, o bé vos ixen tan bròfegues i ases com molts altres homes.