Queridos niños (com diria el Gran Wyoming)... Eixos càrregs i el sou que guanyen són públics i es poden trobar a les actes (públiques) dels plenaris (públics) i en els Diaris Oficials (públics) de cada província o govern autonòmic. Un altra cosa són les empreses públiques, que malgrat el seu nom, resulten molt més opaques (de vegades, escandalosament opaques, com podem comprovar tots els dies en els mitjans de comunicació). I un altra cosa és que no ens interesem mai en llegir les actes públiques dels afers públics que ens afecten.
![]() |
Imprés tret del feisbuc |
Aquest imprés és senzillament (vull pensar bé) fruit del desconeixement de com funciona la gestió pública, és a dir, la política. I preocupants són els milers de missatges que ens arriben a tot hora en contra de la política.
Comprem una botella d'aigua mineral a la botiga o al supermercat perquè hi ha una política d'envasaments de les fonts naturals d'aigua, una política de control de la qualitat de l'aigua, una política de regulació (o desregulació) de preus i una política d'establiment dels comerços en sòl urbà. Algú s'ha dedicat a debatre i aprovar, per nosaltres, totes aquestes normes per les quals podem comprar amb tranquilitat una botella d'aigua. I per estabir totes eixes normes hi ha polítics (als quals nosaltres, tu i jo, estimat lector, hem votat) i funcionaris que desenvolupen i fan complir les decisions preses (administratius, lletrats, metges, tècnics, inspectors, policia, jutges...).
Aquest és només un xicotet exemple. ¿Que fem renegant de la política, dels polítics i dels funcionaris? ¿Cal recordar de nou que política vé del grec polis, que vol dir ciutat, ciutadà, gestió comuna, i que la política va nàixer amb les primeres organitzacions humanes? Si la gestió dels polítics ens resulta nefasta, en el nostre sistema hi ha mecanismes, des de les urnes fins els jutjats, per posar remei. I si el nostre sistema no ens agrada, prengam decisions polítiques per canviar aquesta política. Qui es diu "apolític", o menteix o desconeix què significa el terme, perquè tots bevem aigua cada dia.
I ja posats, ¿per què eliminar la meïtat dels polítics? ¿Com s'ha fet eixe càlcul? ¿Per què no el 10% dels polítics? ¿O les tres quartes parts? ¿O senzillament tots? Això últim, com sabràs, estimat lector, té un nom molt concret en política.
***
(Els meus posts són cada volta més llargs i seriosos. Crec que el formol en què em conserve me l'ha venut adulterat un apolític).