dimecres, 18 de juliol del 2012

A favor de la política

Aquest imprés que us mostre circula per les xarxes socials, l'he tret del feisbuc. Està penjat al mur d'una persona o col·lectiu anomenat "Por la eliminación de la mitad de los puestos políticos de España", que anima, entre moltes altres coses, a omplir l'imprés i deixar-lo en el registre d'entrada dels ajuntaments per a demanar que es facen públics quants assessors, càrregs de confiança i "directores múltiples" hi ha a cada poble i ciutat.

Queridos niños (com diria el Gran Wyoming)... Eixos càrregs i el sou que guanyen són públics i es poden trobar a les actes (públiques) dels plenaris (públics) i en els Diaris Oficials (públics) de cada província o govern autonòmic. Un altra cosa són les empreses públiques, que malgrat el seu nom, resulten molt més opaques (de vegades, escandalosament opaques, com podem comprovar tots els dies en els mitjans de comunicació). I un altra cosa és que no ens interesem mai en llegir les actes públiques dels afers públics que ens afecten.
Imprés tret del feisbuc


Aquest imprés és senzillament (vull pensar bé) fruit del desconeixement de com funciona la gestió pública, és a dir, la política. I preocupants són els milers de missatges que ens arriben a tot hora en contra de la política.

Comprem una botella d'aigua mineral a la botiga o al supermercat perquè hi ha una política d'envasaments de les fonts naturals d'aigua, una política de control de la qualitat de l'aigua, una política de regulació (o desregulació) de preus i una política d'establiment dels comerços en sòl urbà. Algú s'ha dedicat a debatre i aprovar, per nosaltres, totes aquestes normes per les quals podem comprar amb tranquilitat una botella d'aigua. I per estabir totes eixes normes hi ha polítics (als quals nosaltres, tu i jo, estimat lector, hem votat) i funcionaris que desenvolupen i fan complir les decisions preses (administratius, lletrats, metges, tècnics,  inspectors, policia, jutges...)

Aquest és només un xicotet exemple. ¿Que fem renegant de la política, dels polítics i dels funcionaris? ¿Cal recordar de nou que política vé del grec polis, que vol dir ciutat, ciutadà, gestió comuna, i que la política va nàixer amb les primeres organitzacions humanes? Si la gestió dels polítics ens resulta nefasta, en el nostre sistema hi ha mecanismes, des de les urnes fins els jutjats, per posar remei. I si el nostre sistema no ens agrada, prengam decisions polítiques per canviar aquesta política. Qui es diu "apolític", o menteix o desconeix què significa el terme, perquè tots bevem aigua cada dia.

I ja posats, ¿per què eliminar la meïtat dels polítics? ¿Com s'ha fet eixe càlcul? ¿Per què no el 10% dels polítics? ¿O les tres quartes parts? ¿O senzillament tots? Això últim, com sabràs, estimat lector, té un nom molt concret en política. 
***
(Els meus posts són cada volta més llargs i seriosos. Crec que el formol en què em conserve me l'ha venut adulterat un apolític).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit. Malauradament, a mesura que la gent viu pitjor, comença a buscar caps de turc. I alguns polítics (un bon grapat de valencians) els ho deixa fàcil. I altres, la immensa majoria, que intentem servir honestament al nostre poble, als nostres ciutadans, de vegades ens costa seguir fent esta faena.
Ja sabem quan no hi ha política ni polítics on s'acaba.
Gràcies pel que dius Esperança, m'ha animat molt.

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Els 'matisos' que aportes són essencials per comprendre com funcionen les coses i particularment la cosa pública. El problema és que en temps convulsos es simplifiquen i s'escampen massa les culpes (cap als altres, sempre els altres). I això és un mal camí. Haurien de ser temps d'humilitat i solidaritat

Salvador Dolz ha dit...

D'acord. I el movimento "antipolitic" em recorda èpoques de pre-feixisme arreu el món. Allò que em sembla interesant és l'acció d'exercir el dret a la informació. Cada cèntim de diners public, siga en una empresa privada, n partit o l'Administració deuria ser fiscalitzable per qualsevol ciutadà. I els primers interessats en que siga així som els periodistas.

Esperança ha dit...

D?acord amb tots vosaltres!