També s'està debatent en els àmbits lingüístics el retorn del "lo" neutre (amb "lo" que ens ha costat d'evitar-lo en el registre culte i les perífrasis que hem hagut d'emprar!) i també l'ús del "lo" com article masculí singular, com solia fer tot "lo" món en "lo" meu poble
El totpoderós DIEC2 (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, segona edició) indica del "lo":
"Antigament, i en el català nord-occidental en registres informals,
forma masculina de l'article definit: lo pare i los fills".
Amb aquesta definició, el DIEC2 ens llança a mi i a tots els meus avantpassats a l'antiguitat i cap al "nord-occident". Del "lo" neutre no diu res (res de nou en la línia normativitzadora septentrional), mentre que el Diccionari Alcover-Moll, al qual vaig dedicar un reportatge, explica profusament el perquè i on s'utilitza.
Així que lo meu blog no estarà tot lo correctament escrit que jo voldria, perquè sent com sóc sud-oriental, però no molt del sud, més be central-oriental geogràficament però sud-occidental en la lingüística... (una biodramina, per favor... o si us plau).
S'aclariran? Mireu ací els comentaris personals del bloc-blog que us he assenyalat adés. Jo vaig a deixar-me caure (que, en contra del que afirma l'IEC2, és com en ma casa diguem quan anem a gitar-nos).
3 comentaris:
No cal que li fem cas perquè tot és interpretable.
El problema bé de la definició de "bloc" i "bloc de notes" de l'IEC:
3 1 Llibreta de fulls cosits que s’arrenquen fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
3 2 bloc de notes Bloc amb els fulls relligats per la part superior en relació amb la disposició usual del text, per a fer-hi anotacions.
Són definicons antiquades perquè només parla de cosits, relligats i espiral. Per què no un "relligat" virtual? Al cap i a la fi, a la mateixa entrada "bloc" hi trobem:
2 1 Reunió de coses considerades com a formant una massa única. Un bloc de paper.
La solució seria acceptar les dues paraules, deixant "blog" només per al de format virtual, i "bloc" per a totes les accepcions, inclosa la virtual.
Sobre el "lo" i d'altres variants dialectals, mai hi he vist cap problema: totes les variants formen part de la llengua; l'estàndard és només una convenció acadèmica. A la gent se li ha d'ensenyar que pot parlar com vulgui, però que sigui coherent i que utilitzi cada registre on calgui.
Després resulta que com que faig de professor de secundària de català i castellà les meves paraules se les endú la realitat dels programes. Però és important despertar en els alumnes la consciència de la competència lingüística: no tot és programa perquè existeix la realitat, i aquesta es exclusivament nostra.
Assenyada resposta la d'Enric.
Un sudorientalcentral.
Gràcies als dos per llegir aquests deliris escrits en l'etapa 1 de la fase NO REM del son
Publica un comentari a l'entrada