dimecres, 20 d’agost de 2014

C'est la vie

Si, estic viva (aixo crec) i asombrada que vora un any desapareguda del mon bloguer encara augmenten les visites, sobre tot des de els Estats Units, on, com es per tots conegut,  soc molt famosa. L'amic Jesus em retrau la meua absencia, i Anna m'anima a escriure un nou bloc sobre l'exili de l'exili on estic instalada i on, de moment, ni
 trobe els accents ni la forma correcta d' editar els textos ni penjar fotos ni rien de rien. Mar i Toni ja ni m'esperen ni em segueixen, abandonats com els tinc. Se que el mon em tira a faltar, jo tambe tire a faltar el mon, pero no el trobe. Pot ser estiga en el mateix lloc on s'amaguen els accents.

3 comentaris:

Efavé ha dit...

Si és cert que no en trobes, aquesta eina en té, encara que no és perfecta:
http://www.softcatala.org/corrector?variant=valencia&textc=

Esperança ha dit...

Gràcies, però sembla un problema del dispositiu modern que m'he comprat... des del PC sí que puc escriure bé.

Enric H. March ha dit...

Jo no perdo l'esperança.

Bon estiu! (El que queda)