dimecres, 13 de maig de 2015

La Ruta dels Clàssics

Sant jeroni de Cotalba. Foto de Natxo Francés.
Atés que açò, més que un blog, sembla ja un rebost ple de plats trencats, un cementeri de projectes i escrits vells, no desaprofitaré l'ocasió per fer memòria de nou. Entre desembre de 2009 i gener de 2010 començàrem la gravació del vídeo "La Ruta dels Clàssics" amb totes les dificultats del món: preses, mal oratge (fins i tot havia nevat a Albaida), escassa llum i un pressupost ínfim. Me'l va encarregar l'Ajuntament de Gandia per donar suport visual a una ruta que ja estava concretada en els papers: s'editaren fullets i un llibre-guia de Josep Antoni Gisbert Santonja, i el llistat de pobles i recursos turístics estava preparat. La idea era oferir a propis i estranys un altra manera de viatjar per les nostres terres, des de Gandia fins a Dénia en una ruta interior i circular, amb un rerefons literari basat en els textos d'Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella (tots tres, com molts sabeu, lligats d'una forma o altra amb Gandia). 

Aquest vídeo va durar poc en la xarxa. El 2011, en arribar el PP a l'alcaldia de la ciutat, el film promocional va desaparéixer de Youtube. Però com que sóc una formigueta que tot s'ho alça, he trobat els arxius originals i l'he pogut recuperar. Ací el teniu:


Alguns punts de la ruta estan sostinguts pels pèls, com ara Albaida i Cocentaina (la seua relació amb els clàssics és molt difusa i discutida), o de la Vall de Gallinera (ja heu vist en el vídeo Al-Azraq i l'expulsió dels moriscos de 1609, tot barrejat), però tota pedra fa paret quan es tracta de dissenyar un recorregut que, a més dels senyorius dels March i Martorell, pretenia donar a conéixer recursos turístics i culturals afegits i pròxims. (Per cert, per Albaida ens va faltar mostrar la casa de José Segrelles, però en eixe moment estava tancada).

En el vídeo hi ha coses que per si soles no s'entenen si no es consulten els fullets publicitaris o el llibre de la ruta. És indiscutible la relació de la Vall de Pop i Xaló amb Joanot Martorell, com ho és la d'Ausiàs March amb Gandia i Beniarjó (d'aquest poble apareix en el spot la cisterna o aljub de sa casa, que encara es conserva). Dénia forma part de la ruta perquè el pare de March, també poeta, era lloctinent d'Alfons d'Aragó i Foix, primer duc de Gandia i primer comte de Dénia, i va manar reparar les muralles entre moltes altres tasques. Així, hi ha qui s'imagina un Ausiàs de xicotet acompanyant son pare en les seues estades a la ciutat. 

L'encàrreg del vídeo partia d'una idea: una parella s'enamora fent la ruta, deixant-se dur per les emocions i els desitjos (si creieu que això és un spoiler és que no l'heu vist encara!). Així el vaig fer. El pressupost era tan baix que, en lloc d'actors, els intèrprets eren cambrers del bar de baix de ma casa. Cobraren, poc però cobraren. Aleshores encara no s'havien inventat els drones, una llàstima molt regran perquè les imatges aèries haurien quedat perfectes per a un spot turístic com aquest. 

El logo de la ruta és obra dels creatius Lavernia Cienfuegos, basant-se en la silueta de l'escultura "Veles e vents", d'Andreu Alfaro, que es troba a la platja de Gandia. Tot, com veieu, molt exquisit.


Ara, el mateix alcalde que va llevar el video de Youtube i que ha llançat al fem tots els diners invertits i tots aquests esforços en què va participar molta gent, promet en plena campanya electoral que crearà la Ruta dels Borja. Una ruta que, com aquesta, ja estava feta, amb fullets i llibres impressos, amb el llistat de recursos turístics i culturals preparats (ja ho vaig escriure en un altre lloc fa dos anys). Només calia que algú que se la creguera. I ell no se la creu. Ni la farà.

(P.S.: l'actor, Cristopher Bianchi, francés, en mostrar-li un exemplar del Tirant lo Blanc em va dir: "Miga, esso lo leemoss en la escuela en Fgansia!". Sense paraules).

5 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Un article interessant i molt oportú. Amb el teu permís, el compartim des de la pàgina de Fb de Saforíssims. I celebre la represa d'aquest blog, encara que semble, com tu dius, "un rebost de plats trencats". Els trossets de la ceràmica trencada diuen coses molt interessants. Salut!

Esperança ha dit...

Gràcies, Maria Josep!

Lola Lopezestornell ha dit...

Si, el trencadiç, ben bé enllestit, composa una unitat harmoniosa i viva.En aquest cas, passa el mateix amb el video. Gràcies.

Lola Lopezestornell ha dit...

Si, el trencadiç, ben bé enllestit, composa una unitat harmoniosa i viva.En aquest cas, passa el mateix amb el video. Gràcies.

Esperança ha dit...

Gràcies, Lola!