dimecres, 18 d’abril de 2012

Sobre elefants, parlars i Carles Dénia

Carles Dénia
Em permetràs, lector que em lliges, que m'allargue més de l'habitual i que no parle de reis i elefants, de Nóos, d'Emarsa i altres llatrocinis, de Merkel, del Congrés de la Felicitat organitzat per Coca-Cola a Madrid, ni de petroleres expropiades i la Guerra de Cuba.

Del destí, ja en tinc prou de saber les desgràcies que m'envia, va dir un poeta musulmà cantat per Carles Dénia en el seu magnífic "Paradís de les paraules". Veu trencada, gola aspra i dolça alhora que em reconcilia amb el món. En el cantant de Gandia reconec la música, l'accent i la dicció d'un espai viscut, i com et devia, estimat lector, un comentari sobre la parla d'enllà lo riu Xúquer (mireu l'entrada Tot és pendular), Carles Dénia i els versos recitats a l'inici del disc per Josep Piera la representen magníficament.

En aquest programa de blocs no sé escriure els signes de transcripció fonètica (perdoneu-me, lingüistes), ni com descriure les formes de pronúncia que des de Tavernes de la Valldigna fins la Marina Alta encara es conserven: l'esa sonora, les "e" obertes al màxim, les "a" i "o" que es confonen saviament segons la seua posició en cada paraula, la "ll" misteriosa i profunda, la "g" tan sensual... La distància suficient de les grans ciutats, l'herència de la repoblació balear i genovesa del segle XVII i l'endogàmia secular en pobles i comarques fan possible aquesta relíquia miraculosa en aquest temps d'estandarització i aculturalizació. Passeu, abans que desaparega, per Benirredrà, Simat, Daimús, Barx, Rugat, Carrícola, Pego, Oliva... i escolteu la remor de bars i botigues. Turisme lingüístic, es diu.

Carles Dénia pertany a una generació que, potser, siga l'última en mantindre aquest parlar. Us recomane per això el disc. I perquè les crítiques musicals han estat extraordinàries, i sobretot perquè és una obra encisadora.

3 comentaris:

Vicent Llinares ha dit...

Xe! I passeu també per Beniarjó que és el lloc del món on millor parlen eixe parlar... M'encanta aquest post Esperança, m'agrada moltíssim. Molt recomanable també el llibre de Josep Piera "El paradís de les paraules" té uns quants anys però...

Esperança ha dit...

Tens raó Vicent, Beniarjó també forma part d'eixa "reserva lingüística de Occidente", je je... I tant que he aprés jo del teu parlar de Beniarjó! M'encanta. I ja em deixaràs el llibre. Fa temps que el vaig llegir i no sé per on para...

Maria Josep Escrivà ha dit...

Just avui m'he comprat el disc. Per cert, era l'últim que quedava a Ambra (propaganda submergida) i Maria ja es disposava a avituallar-se'n de nou. Ho dic perquè això sempre anima als artistes. Encara no l'he sentit, però sí que vaig estar al concert d'aquest estiu al jardí de la Marquesa, i em va encantar. També és veritat que sóc fan de la poesia dels moros, i que conec les versions de Piera quasi com si els haguera fet l'autòpsia... Que bé que n'hages parlat ací. Salut!