Grècia i l'apocalipsi

Tinc dit als meus que quan falte m'incineren. No hi ha res més humit i fred que un nítxol, i jo patisc molt de la gola. Sempre he preferit les flames, fins i tot les de l'infern. Qui voldrà anar al cel, eixe paratge blanc, gelat i hinòspit, avorrit i sempre boirós? A més diuen que hi ha un porter amb xancles que no para de fer preguntes. No, a mi doneu-me la calentoreta d'una cova i bona cosa de festa.

La benvolguda Marieta m'ha convidat esta nit a vore la fi del món en una cervesseria fashion-alternativa del barri. Supose que serà per allò del resultat de les eleccions a Grècia. Em posaré una cadireta en primera fila i espere que tot el que ens han promés durant més de 2.000 anys siga de veres: genets cavalcant mentre cauen boles de foc, trompetes, monstres de tres caps, impresionants carruatges i banderes enlairades, milers de persones desfent-se en crits...

Com que serà un espectacle multimèdia i simultani en tot el planeta, supose que ací faran una adaptació autòctona: ompliran el carrers de murta, penjaran cobertors dels balcons, i entre el foc i les bèsties més temibles desfilaran també les roques del Corpus, els moros i cristians i falleres cantant en play-back enmig dels cotxes de Fòrmula 1. La gran festa de les festes, totes en una. Com serà de gran, l'èxit, que els organitzadors miraran de repetir-ho cada any. L'apocalipsi esdevindrà un "gran evento" que pagarem tots, i l'infern un gran parc temàtic.