dilluns, 7 de gener de 2013

Televisió i Poder: Enric de Navarra

Julien Boisselier, en el paper d'Enric de Navarra.

(Article publicat a La Veu del País Valencià)

De veritat que no ho vaig fer expressament, però fa unes setmanes el meu dit va relliscar en el comandament de la televisió i aparegué en pantalla Canal 9. S’emetia en eixe moment Enrique de Navarra, pel•lícula històrica adaptada en format de minisèrie i dirigida per Jo Baier en una coproducció francesa, alemanya, txeca i espanyola. La mà espanyola i francesa no es notava, de ben feta com estava: actuacions i ambientació immillorables per al poc pressupost amb què, supose, degué comptar, i un guió magnífic.

Enric de Borbó i Albret (Enric III de Navarra i IV de França, 1553-1610) va inaugurar la dinastia dels Borbó a França, allà també dit Le bon roi. Membre de la nissaga dels Foix, estava emparentat llunyanament amb el nostre Alfons d’Aragó i Foix, nét de Jaume II i candidat a rei en el Compromís de Casp, i amb la nostra virreina Germana de Foix. Això, és clar, ni ix en la pel•lícula ni ho va informar Canal 9, que prou va fer, dic jo que per inconsciència del programador, d’emetre-la.

Per què aquesta pel•lícula no es passa per TVE o altres canals generalistes? Desconeixent si es tracta d’un producte de la FORTA (l’associació de canals autonòmics) i si per això aquestes tenen prioritat en la seua emissió, em vaig sumar a les corrents conspiranòiques en pensar que a Madrid no interessa gens ni miqueta Enric de Navarra. Com? Un rei, a Navarra? I, a més, protestant? I a més a més, una Navarra que no és “espanyola”, sinó “francesa”?

A Espanya, qui té el poder té la televisió, i la televisió dóna el poder, tot un diabòlic bucle sense fi del qual els ciutadans som víctimes. A Madrid, on es té una visió molt limitada de les realitats que hi ha més enllà de l’M-30, interessa més Isabel de Castella que no el seu espòs, Ferran d’Aragó, o Enric de Navarra. Qüestió només d’audiències?

A Madrid potser pensen que només sèries com Isabel o Águila Roja seran acceptades pels espectadors. Temes ben castellans, i per tant, ‘universals’ i assumibles per al públic de la resta de territoris. La premissa és falsa, perquè a l’espectador no li enganxa tant la Història (la real) com les històries, és a dir, allò que es conta i com es conta. Pel contrari no s’explicaria la bona acollida de sèries com Downton Abbey, per posar un exemple actual (i ací podeu afegir qualsevol sèrie o pel•lícula estrangeres d’èxit basades en temes històrics o costumistes).

Per tant, a Madrid, mai faran la sèrie 'Fernando', perquè potser pensen que la vida del rei de la Corona d’Aragó, espòs d’Isabel, no interessa a l’audiència espanyola. I ja és delicte i pecat mortal del qual hem de penedir-nos i anar a genollons fins a la fi dels temps, que la nostra arruïnada televisió autonòmica no s’haja dedicat mai a aquest tipus de produccions.

I per favor: que algú diga als actors d’Isabel i Águila Roja que vocalitzen, i als realitzadors, que si els actors donen l’esquena al micro mentre parlen no se’ls escolta bé.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si els actors donen l'esquena al micro el que passa es que no se senten, encara que s'intente escoltar-los

Esperança ha dit...

Gràcies per la correcció, Anònim. Un lapsus de la llengua col·loquial.