Tot és pendular

Alarte felicita Puig. Foto de Pepe Olivares.

Ahir seguia el Congrés del PSPV-PSOE a Alacant mitjançant l'edició digital del diari El País, que informava a temps real de tot el que passava, quan van tocar la porta de ma casa.

   -Qui és? - pregunte sense obrir-
   -Periódico comunistoea [comunista*] -contesta la veu d'una xica-
   -No gracias, soy anarquista utópica
   -Tac, tac, tac -soroll de tacons d'agulla anant-se'n escala avall-

Com han canviat els temps -vaig pensar-, ara pots seguir un congrés polític a l'instant com si et narraren un  partit de futbol per la ràdio, i els enigmàtics partits comunistes residuals vénen la seua premsa porta a porta talment t'oferiren el canvi de companyia telefònica.

Quan vaig tornar a l'ordinador, Ximo Puig ja havia guanyat el congrés a Jorge Alarte i se m'havien cremat les magdalenes en el forn. La crònica del diari ve a dir que amb Puig tornen els temps de Lerma i Ciprià Ciscar (germà de la seua germana). De sobte, em va entrar una suor angoixant, i vaig buscar desesperadament els meus pantalons-campana en l'armari (els pantalons-campana dels 80, que eren una revisitació dels pantalons-campana dels 70, no els dels anys 90, que els més joves lluien com si no els haguera dut mai ningú). Encara em caben.

Podria citar Lampedusa (cal que tot canvie per a què res canvie), o el que li va dir un gran poeta a un amic: "tot és pendular". Si ens ompli d'eufòria tornar on estàvem fa més de 20 anys, si hem hagut de recuperar les  pancartes per a les manis i els pantalons-campana, la pendulada que ens han pegat és tan forta que no sé  per quin tram de la història acabarem regolant. Si tornem a l'Anciène Regime, jo em demane ser Marquesa, s'il vous plaît.

[*] Comunistoea = "Comunista" pronunciat correctament per una persona de més enllà lo riu Xúquer, però més ençà del Gallinera. Però d'això, estimat lector, escriuré un altre dia.